La Ruta dels Castells de l’Si discorre bsicament per una zona plana solcada pel riu Si, amb un recorregut de gaireb 42 km. El punt de partida i arribada s Cervera.
La comarca de la Segarra s coneguda com la «terra de castells» pel gran nombre de fortificacions que s’alcen. Als segles XI-XII en aquest lloc, creuat per la vall del riu Si, es dibuixava la frontera entre els comtats catalans cristians i el Al-Andalus rab.
Durant la reconquesta a mitjan segle XI, la riba del riu Si va ser conquistada als rabs i repoblada. A l’convertir-se en zona fronterera entre els regnes van comenar les construccions dels castells i esglsies per garantir la presncia cristiana i la difusi de l’culte. D’aquesta forma el riu Si esdev espai de frontera en aquestes terres, a ms d’rea de comunicaci social, cultural i econmica.
La ruta com s lgic discorre seguint la llera del riu Si que dna nom a la mateixa, a la comarca de la Segarra. El riu Si no ha estat molt conegut tradicionalment, per malgrat el seu escs cabal s un riu llarg i s’ha convertit en un espai de frontera en la histria d’aquestes terres, oferint-nos una visi histrica de les construccions entre finals de segle X i principis de l’XII. El Si neix a Gver, municipi d’Estars, a l’Alta Segarra, travessa la Segarra, l’Urgell i la Noguera i desemboca al riu Segre a l’altura de Balaguer. T aproximadament uns 77 km de longitud.
El riu Si determina un recorregut temtic que coincideix plenament amb les lnies de frontera que es creen a la Marca Superior cap a finals de segle X i comenaments de l’XI i que dibuixen un paisatge histric i monumental molt caracterstic. En poca de reconquesta es van proliferar torres de defensa i posteriorment, nuclis urbans.
El riu a banda de convertir-se en obstacle natural que delimitava la frontera es va utilitzar com a fora motriu per moure diferents molins de farina, de manera que es van fer captacions hidruliques en diferents punts de l’recorregut.
En els diferents trams de la ruta es poden trobar diversos castells visitables i llocs amb un alt valor monumental.
