La vila de Montfalc emmurallat es troba situada a la part alta d’un tur que sobre la riera de Vergs i del riu Si, dins de l’entitat de poblaci agregada a el municipi de les Oluges a la Segarra a Lleida.
El castell de Montfalc est situat dins de la vila de Montfalc emmurallat i va ser construt possiblement a mitjan segle XI, quan va ser conquerida i repoblada la zona de la confluncia de l’Vergs amb el Si, pel comte Bernat de Berga, el qual va integrar el castell a la marca de l’comtat de Cerdanya.
La fortalesa de Montfalc va ser molt apreciada, tant per als cristians com pels sarrans, utilitzant-se en la defensa durant les guerres amb Pere I de Castella.
Es tracta d’un exemple excepcional de vila closa, el seu permetre est totalment envoltat d’un mur d’uns 8 metres d’alada i 1 metre d’ample, edificat sobre basament calcari natural del tur i que es conserva en fora bon estat, a qu per la part de l’interior s’adossen moltes de les construccions de la vila. La vila t una nica porta d’accs, que s doble i d’arcs adovellats, a l’est de la plaa central es troba la cisterna que emmagatzema aigua. La part fortificada de nord-oest s la que t ms inters arquitectnic.
La muralla s visible noms per fora de recinte, i est format per carreus rectangulars units amb morter de cal que deixen de tant en tant un buit per la bastida, alternant amb carreus quadrats.
La dataci no est molt clara per tenint en compte la superfcie, sembla possible que la construcci es pot situar en un moment avanat de l’edat mitjana i no en els orgens de l’nucli habitat just desprs de la conquesta cristiana.
El castell feudal de Montfalc s’esmenta en 1043 (Muntanya Falconi). Probablement Montfalc va estar en principi sota el domini dels comtes de Cerdanya. En 1079 era senyor de castell Ramon Mir i en 1095 Dalmau Bernat de Bergued en nom de Guillem Ramon, comte de Cerdanya. En 1135 Guillem de Berguedprest homenatge a Ramon Berenguer IV per aquest castell i altres. A la segona meitat de segle XII, el castell consta documentat en el testament sacramental de Berenguer de Alts (1157) ipso castro de Monte Falcon. Tamb en un primer testament de Ramon de Cervera (1172). Ramn de la Gurdia, que tenia alguns drets sobre la fortalesa, se’ls llega a la seva filla Berenguera (1179). Ramon de Cervera en un segon testament atorgat el 1182 ratificava el primer a favor del seu fill Guillem i, si aquest moria sense fills legtims, a la filla Timbor. En 1189, Ramon de Cervera torna a testar i llega Montfalc a la seva filla Marquesa, esposa de Guillem de la Gurdia que, a l’testar en 1234, deixa el castell a Isabel de Torroja, esposa de Ramon Folc de Cardona. El castell va passar a formar part de l’vescomtat i ms tard comtat i ducat de Cardona formant part de l’alcaldia de Tor. Va romandre aix fins a l’abolici dels senyorius al segle XIX.
llegenda:
Conta una llegenda que en poca de l’Edat Mitjana, que va ser una poca en la qual les disputes entre nobles rivals i entre la noblesa i el rei, eren molt freqents. Durant una d’aquestes disputes va resultar atacat Montfalc. Desprs de molt temps de batalles, els de Montfalc es van retirar a l’interior de la vila emmurallada i un cop dins es van defensar de manera que els de el bndol que els envoltava no van poder prendre la poblaci i la seva situaci va fer que es causessin moltes baixes, per qual cosa van decidir assetjar la vila, amb la intenci que els de Montfalc es rendissin abans de morir de fam. El temps passava i no hi havia cap senyal de rendici per la qual cosa decideixen provar una nova tctica: que els assetjats es barallessin entre si com havia fet El Cid Campeador a Valncia, per a aix, i copiant la tctica, les catapultes dels assetjadors van comenar a llanar missatges incitant a la gent a rebellar-se contra els seus caps, i com havia fet el Cid, els missatges anaven lligats a pans, amb la idea que si els assetjats passaven fam, la vista de el pa acabat de fer els incitaria a rendir-se. La resposta dels defensors de Montfalc no es va fer esperar i les catapultes de la fortalesa van comenar a llanar sobre el campament enemic missatges desafiants, lligats a peixos frescos! Amb la qual cosa els que van perdre l’nim van ser els assetjadors, que molt aviat van aixecar el setge. I s que, segons explica la llegenda, sembla ser que hi ha un tnel a qu la gent de Montfalc i de les Oluges en diuen mina, que va des Montfalc fins les Oluges i des d’all fins a la talaia que hi ha a ponent de la vila i que s’anomena el Mol de Vent, passads pel qual els assetjats de Montfalc s’aprovisionaven de queviures.
